Última pel·lícula de la década dels 30 que narra les peripecies d'un gàngster, ja que no va ser fins bastants anys després que Hollywood va decidir tornar a repescar aquesta temàtica o gènere cinematogràfic.
"The Roaring twenties"(1939) repassa la vida de Eddie Bartlett (James Cagney), el qual en tornar de la I Guerra Mundial i, en vista de que no aconsegueix cap feina, decideix (en plena llei seca) formar una banda de mafiosos que es dediquen a comercialitzar licors fets per ells mateixos a bars i tabernes clandestines.
Aquesta producció de ben segur que ha influenciat i inspirat a directors com Brian De Palma a l'hora de realitzar "Scarface" (1983) i, també en certa forma, als creadors de "Los Soprano". La pel·lícula té un ritme molt destacable, tinguent en compte l'any en que es va estrenar. Utilitza l'el·lípsi magníficament per donar-li un ritme accelerat a l'hora d'explicar com creix el negoci i els beneficis de l'Eddie Bartlett. També cal destacar els diàlegs ràpis i irònics que fan relacionar-los directament amb escriptors de la talla de Dashiell Hammet o també amb pel·lícules tan o més recomenables com: "Ángeles con caras sucias"(1938) de Michael Curtiz o, la molt millor que el remake "Scarface" (1932) de Howard Hawks.
En definitiva pel·lícula imprescindible si us agrada la novel·la negra o el cine negre, de gángsters, de mafiosos o si us agraden actors clàssics i llegendaris com: James Cagney, Humphrey Bogart o Pat O'Brien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario