ARREBATO de Iván Zulueta

Pel·lícula espanyola de l'any 1979. S'ha dit que és la pel·lícula de cult del cine espanyol. També es compara l'estil del director amb l'estil d'Almodóvar, cosa incomprensible des del meu punt de vista i també moltes vegades s'ha dit que la pel·lícula té un estil "pop o underground americà" dels anys 70, segurament per la primera professió del director com a cartellista de films on si que s'hi aprecien moltes semblances o referències i per l'estètica de collage i freakisme del llarg.

La peli ens explica com un director de cine de films de sèrie B rep notícies d'un conegut molt extrany del que feia un temps que no sabia res, a través duna bobina de super 8, mentre intenta deixar la seva relació amb la seva actual xicota. S'ha dit molts cops que el film és una apologia a les drogues, doncs els protagonistes no paren de prendre heroína, tot i que també s'ha dit gràcies a l'adicció del mateix director a la vida real, la qual ha fet que no hagi tornat a dirigir cap altre pel·lícula.

Durant el film es barregen històries de drogadicció, amor, sexe, vampirisme, terror i cinefilia. El primer cop que la vaig veure, em va semblar que el director es perdía entre tantes coses a explicar i experimentar, però en un segon visionat es pot contemplar que la pel·lícula només té una direcció i un fil conductor principal: la recerca de la imatge, seqüència o conjunt de fotogrames perfectes o, millor dit, la recerca de l'éxtasi que pot sentir qualsevol persona en veure segons quines imatges.

Es pot dir que Iván Zulueta trasllada la seva obsessió particular a la pel·lícula i la transforma en la obsessió d'un dels personatges. Aquest éxtasi o "arrebato" també el senten alguns dels personatges quan es droguen, per aquesta raò insisteix tan durant la peli en aquest fet, troba un paralelisme en la seva adicció i la seva obsessió personal i aconsegueix plasmar-ho en la seva única creació en forma de llargmetratge.

Així doncs, recomano ferventment que mireu aquesta pel·lícula, sobretot si sou fans o us agrada David Lynch, Andy Warhol, Alfred Hitchcock, alguns films de sèrie B, la narrativa gens lineal, les imatges manipulades i l'estetica dels 70.

Sens dubte la millor pel·lícula espanyola que haureu vist mai.