De moment només he sentit el seu primer disc de llarga durada -"Nouns" i m'han encantat. Bona part de la crítica diuen que No age no ofereixen res de nou, que el que fan ja es feia els anys 90 i, potser tenen raó, però quan fa que no sona algo que s'assembli a l'indie dels 90?
Jo agraeixo que grups actuals tinguin caràcter propi i que defineixin i segueixin un tipus de so i que no facin un "batiburrillo" de sons per poder captar el major nombre de públic possible. Se'ls ha comparat amb Animal collective, segurament pel punt d'experimentació que s'escolta en alguna de les seves cançons, però des del meu punt de vista no s'hi acosten massa.
Utilitzen guitarres pesades amb un ritme i algún riff que s'acosta al rock dels cinquanta en algunes cançons i una veu, això sí, d'alló més indie "noranteru" comparable al "Psicochandy" de Jesus and Mary Chain.
En definitiva, un grup que no ens regala singelazos, però que ens ofereix un so que s'agraeix a aquestes alçades on la majoria de grups novells opten per inentar arribar a l'ho més alt el més aviat possible, tot oblidant quina música volen fer.
A partir d'ara posaré valoració a les mini-crítiques de discos que faig. Les valoracions anirán de l`1 al 5.
No age-"Nouns" 4
