Anuncis de cine

David Lynch ha fet un anunci per la coneguda casa de moda Gucci, per promocionar la seva nova colònia, aquí teniu l'enllaç: 

David Lynch for Gucci by Gucci

I aquí en teniu un altre de Wong Kar Wai, també per un anunci de colónia per la casa Dior :

Wong Kar Way for Dior, Midnight Poison

Aquí teniu un video d'un exercici de classe de fa 3 anys que tractava de la interpretació del cos. 

Més Stop Motion

Aquest clip ja fa temps que el vaig fer però em fa gràcia i volia que el veiéssiu.

Si us agrada Ride i The Jesus & Mary Chain també us agradarà:

My Bloody Valentine i dic aixó perqué beuen dels sons de The Jesus & Mary Chain i han sigut font d'inspiració de Ride. Tot i aixó, la primera vegada que els escolteu no us sonarà a res que hagueu sentit mai, si més no és el que em va passar a mi. 

Es tracta d'un grup que només ha editat dos discos, un mini LP i uns quants EP's. Si ens centrem solament en els àlbums que han publicat podem veure la gran evolució que van patir i el perfeccionisme que demostra haver tingut el guitarrista i polèmic líder del conjunt Kevin Shields, sobre el qual corren milers de llegendes. Van debutar després d'editar 6 EP's amb el disc Isn't Anything l'any 1988. D'ell només puc dir meravelles: guitarres matemàticament distorsionades i amb un eco típicament depressiu de l'indie d'aquells temps, però amb la matització d'una gran veu melancòlica de la cantant Bilinda Butcher. Finalment, l'any 1991 van publicar (el discazo!) "Loveless", un dels millors discos experimentals dels noranta. És un cd molt difícil de definir: continuen amb un fons musical del tot pop, però envolten aquests sons amb guitarres hipnòtiques, psicodèliques i potents, molt potents. 

I després d'aixó no van fer res més junts. El líder del grup Kevin Shields, es va barallar amb tot el personal de Creation, la companyia que va produir l'últim disc, i a sobre va fer que pràcticament s'arruinès a causa del perfeccionisme sonor que volía per "Loveless". Tot això va fer que el grup es desfès del tot, sumant també el complicat caràcter que tenia el senyor Shields. 

Doncs bé, després de tants anys sense saber res d'ells, l'any passat van anunciar que farien gira, que passarien pel FIB Heineken i que treurien nou disc aquest mateix any 2008; o sigui que si teniu diners i temps ja podeu gastar-ho anant a veure i comprant el disc d'aquest gran grup, jo ho faria.

MGMT-Oracular Spectacular

Hi ha gent que diu que són els nous Flaming Lips i, sí, en alguna canço sembla que facin un pop rock psicodèlic que s'hi acosta, però d'altres cançons s'apropen molt més als Stones o els Beatles (escolteu "weekend wars"). A la primera escolta del disc m'han vingut al cap moltes possibles influències: Beck, Scissor Sisters, David Bowie o els anomenats anteriorment, però si te l'escoltes un segon cop descobreixes que tenen molta personalitat i que enganxen, enganxen un merder!!! En definitiva aquí us enllaço el video de la primera cançó del cd "time to pretend". Si podeu baixeu-l'ho...o millor compreu-l'ho. http://www.youtube.com/watch?v=XVnRzEjpUmE